En el programa que es fa des del primer any amb totes les dades del torneig, en aquest segon any, ja es posaren anuncis que permeten recollir uns diners per fer front a les despeses del mateix. Així com actualment s'anuncien tots els establiments del poble i alguns de la comarca, sobta que en el programa d'aquell 1992, entre els anunciants del poble -alguns dels quals no han fallat cap any- hi hagi un anunci en alemany (una de les adreces per inscriure's és d'alemanya, a casa d'en Gutierrez Dopino) o un anunci del restaurant Aquarium de Barcelona. Això no ens ha de sorprendre ja que en Joan Barnola n'era el responsable. També es va una rifa i el premi era una computadora MEPHISTO. Molt probablement la que havia participat a la primera edició.

El Torneig va comptar amb la presència de tres àrbitres (Valerio de la Cruz com a principal, José Cuenca i Anna Maria Rovira com auxiliars). Gutiérrez Dopino va contractar 11 titulats i 31 participants (36 jugadors inscrits ja que 5 finalment no pogueren anar-hi), la majoria dels quals van acabar copant la important bossa de premis (600.000ptes). Va quedar campió el rus Solozhenkin, amb Sergio Lupu subcampió i el manresà Joan Mellado tercer, qui va aconseguir una norma de MI.  Dos jugadors de la comarca, gràcies al bon paper realitzat, aconseguiren pujar de categoria. Miquel Trasserra (Sallent) a Preferent i Sebastià Cunill (Berga) a 1a categoria. El torneig va ser molt disputat ja que fins a la darrera jornada no es va decidir. La clau va ser la ronda 8 on el romanès S. Lupu, que arribava amb mig punt d'avantatge, després d'encapçalar la classificació durant la major part de torneig, perdia i el rus E. Solozhenkin passava a encapçalar la classificació gràcies a la seva victòria. Així, depenia d'ell mateix i a la darrera ronda no va fallar davant F. J. Ochoa (que va qüestionar l'aparellament -fet amb el programa Protos-, segons consta a l'informe arbitral i a l'acta del comitè de competició) com tampoc ho va fer S. Lupu que va quedar segon empatat amb J. Mellado que només va poder entaular amb l'alemany K. Timpel. La entrega de premis es va fer després del sopar de cloenda al Hostal Pericas.

Paral·lelament a l'Internacional es va disputar un Torneig local infantil-juvenil amb 20 participants. Es van organitzar les mateixes activitats lúdiques i culturals que tant èxit van tenir l'any anterior. De les 5 sessions de simultànies que es van celebrar, destaca les que va oferir la jove de quinze anys Esther Plaza (Sallent), recent campiona d'Espanya de cadets a Les Canàries. Va ser derrotada per una encara més jove promesa d'11 anys, en Joaquim Díaz. Les altres simultànies es feren a dues mans (el matrimoni Lupu, els txecoslovacs S. Gross i P. Velicka, i els alemanys K. Timple i U. Bode). Es varen fer classes d'escacs, exposicions de records d'escacs, cinema a l'aire lliure i fins i tot es va fer venda de litografies de Picasso, Dalí i Miró. Totes aquestes activitats es gravaven en vídeo i al cap de pocs díes es podia adquirir per pocs diners un record del torneig. En aquest vídeo es pot comprovar que la tradició de posar la bandera i el nom de cada de cada jugador ve des dels primers anys.

Gràcies a aquest ímpetu, es va aconseguir que a la tardor es continuaran organitzant Tornejos locals. Dos dies després de finalitzar el Torneig, es va fundar de nou el Club triant Jesús Zapatero com a President; José Montoro, Vicepresident; i com a tresorer, General Soler.