El cubà Martínez Duany guanya en el desempat Jaime Cuartas i Antonio Granero completen el podi.

La igualtat va ser la nota dominant i prova d'això és que no es va poder saber el guanyador fins a l'última ronda. El favorit i "fill pròdig" del poble Karen Movsziszian, es va enfonsar en la classificació, mentre un nodrit grup de MC van realitzar un bon torneig.Desconegut per aquestes latituds, el MF cubà Lelys Martínez Duany (però amb un ELO de 2507 i normes de GM) va fonamentar la seva victòria empatant tres partides amb els que podien crear-li alguna ombra, i guanyant les altres sis d'una manera convincent. Va haver de superar l'enfrontament en set partides contra altres tants titulats internacionals, si bé la seva victòria va acabar sent polèmica ja que en presentar-se a jugar un cop realitzat l'aparellament i al no haver concretat la seva participació no se l'havia sortejat. Per donar-li cabuda, se'l va haver d'assignar el company amb qui venia - un altre MF cubà - amb el consegüent risc d'adulteració en cas de desempat, com així va passar finalment.
Així doncs, en segon lloc va quedar qui es pot considerar el vencedor moral, Jaime Alexander Cuartas, lògicament perjudicat pel desempat, però a qui potser li va faltar una mica mes de "punch" en la seva última partida contra el valencià Antonio Granero (es van signar taules en tan sols vuit jugades). Precisament Granero - recordem-ho, jugador no professional - va ser el primer sorprès amb la seva tercera plaça gràcies a quatre taules curtes i cinc relativament fàcils victòries davant adversaris més assequibles, encara que això no desmereixi tampoc la seva classificació final.
Potser altres de les notes més remarcables (una d'elles discordant) van venir protagonitzades per dos dels jugadors habituals en el Torneig, i un conjunt de joves jugadors catalans. D'una banda, el campió de l'any passat, Azer Mirzoev, va realitzar un gran score, més si tenim en compte que va venir a partir de la segona ronda - no va jugar a la primera després de fer una gran actuació a Pamplona - el que el va alçar a la quarta plaça final, si bé una mica afavorit pels successius sortejos en els aparellaments. De totes maneres va mostrar l'habitual tenacitat i lluita a què ens té acostumat aquí, a més de departir en els post-mortem, el que sempre és d'agrair. La nota desdibuixada va venir de la mà del principal favorit per rànquing, Karen Movsziszian (2570), que va acabar en ... catorzena posició, probablement per un excessiu cansament de partides, ja que venia de disputar ininterrompudament diversos tornejos des de feia dos mesos. Amén de tirar per la borda un final amb Cuartas, va perdre contra dos MC 's en posicions clarament guanyadores per a ell (amb el factor rellotge per al mig, tot s'ha de dir) i potser el millor que pot fer és oblidar l'edició d'aquest any, que a més ha estat la pitjor de les dotze en què ha participat.
Pel que als nostres representants

Pel que fa als nostres representants es refereix, hem de destacar a diversos d'ells ja que a la classificació final van aconseguir molt bones posicions: així el MF Lluís Oms va haver d'enfrontar-se amb els dos primers classificats - que fet i fet serien les seves dues úniques derrotes -, però això no li va impedir ser el primer català, en la cinquena posició de la taula final; Adrià Pérez Campos va ocupar la novena posició i en el seu mèrit està la victòria contra Movsziszian i el repartiment de punts amb Lluís Oms i l'MI gallec Diego Guerra; el veterà MF Jordi Ayza (no tant per edat, sinó per freqüència en el nostre Torneig) va ocupar la següent plaça, i en el seu haver hi ha la victòria sobre l'uzbek Alexei Barsov; amb cinc punts i mig es van classificar diversos MC més, el primer d'ells Marc Pascual, tretzè, (i que es prodiga competitivament poc) va entaular en bona lluita amb Mirzoev, a més de recollir el premi de tram corresponent; David Ayza va obtenir la seva primera victòria sobre un titulat (de nou la víctima va ser Movsziszian) no sense una mica de fortuna en el que ell mateix va titular com "la tarda del cognom Ayza" ja que a la ronda 6 es va donar el seu triomf, el del MF del Barcelona-Vulcà sobre Barsov, i fins i tot la del nostre President Toni Ayza - sense superar el tall - sobre un jugador aragonès molt superior en ELO. Un lloc per sota d'en David es va situar el jugador del Sant Adrià Maurici Tarragó Antoni, el seu major mèrit va ser entaular amb l'MI Guerra Bastida, i consecutivament, sempre amb la mateixa puntuació, es van col·locar Ramon Chalmeta, Marc Capellades i Jaume Zafra, el segon dels quals va ser l'altre jugador que va fer taules amb Mirzoev. De la resta de jugadors cal destacar al president del Berga, Josep M. Companyó - habitual del Torneig - que va guanyar al veterà MF Emili Simon, va fer taules amb el MC Marc Pascual però que no va veure una senzilla combinació de captura de torre contra Anna Matnadze; al jugador de Tàrrega Israel Campos que encara entaulant amb Barsov i guanyant al MF cubà Alexis Douriet, va entelar la seva classificació final en perdre les dues darreres rondes amb adversaris assumibles; i finalment a Adriá De Blois, que tot i estar vint anys sense jugar "en viu" (... però que és el secretari internacional de la Federació postal espanyola) va ser un dur rival (taules contra un MF i victòria i repartiment del punt contra 2 MC respectivament), la qual cosa li va permetre tenir un pròxim primer ELO FIDE relativament alt tenint en compte que ho va aconseguir en només un torneig.

En resum, una edició de les més nombroses d'aquests quatre darrers anys amb un balanç de 4 GM, 3 MI, 1 WGM, 5 MF i 7 MC'S sobre el total de 82 jugadors de vuit nacionalitats diferents (entre els espanyols, també d'alguna altra comunitat autònoma) i que va ser amenitzat també amb la presència de les jugadores georgianes Anna Matnadze i Sopiko Guramisvili que van oferir la clàssica sessió de simultànies nocturna a quinze taulers cadascuna. Un cop més es va desenvolupar la partida d'escacs Vivent (novena edició), encara que va estar a punt de no poder-se representar a causa de les contínues pluges nocturnes que van succeir els últims dies. Aquest any va tenir la particularitat d'acabar per primera vegada en taules, el que va obligar a definir la figura de l'"àrbitre" (en la persona de Jaume I com a Rei que va imposar la Llei tant als gascons com als nostres cavallers de la vall comandats pel Comte de Mataplana). Igualment l'Ajuntament va construir un tauler d'escacs de marbre permanent i de grans dimensions aprofitant la remodelació de la plaça. Això és tota una declaració de principis per una aposta de futur fixa: tant per a la representació de la pròpia obra teatral, com de ferm continuïtat de l'Open. També es va disposar els detalls de la visita als Jardins Artigas i la possibilitat de gaudir d'unes bones capbussades a la piscina municipal, ambdues de forma gratuïta, a més del tradicional partit de futbol, ​​i de la coincidència de dues revetlles de caps de setmana amb ball pel mig. Per a un futur proper hem de comptar amb la possibilitat del Poliesportiu que s'està construint actualment, i que podria donar nou força al Torneig si amb això disposem de més capacitat i millors condicions acústiques. Però això ja ho desgranarem el proper any.

Alejandro Melchor.